Igor parla amb Nikita. Nikita està preocupat, i Igor li dóna un consell. Un altre dia, Igor li explica a Yuri el consell que li ha donat a Nikita, i Yuri li diu que ell no és partidari de donar consells a ningú, que no li agrada ficar-se en la vida dels altres, que cadascú ja sap el que li convé. No li ho diu un cop, sinó dos o tres: Yuri vol que el seu criteri li quedi ben clar a Igor.
Igor li diu que cadascú és cadascú, i que a ell li sembla no només correcte, sinó també oportú, el que ha fet. Que tenen criteris diferents i cadascú actua segons els seus. I ho deixen aquí.
El que alhora pensa Igor, i no li diu a Yuri, és que ell, Yuri, en aquell cas sembla que no ha fet el que diu que sempre fa, no alliçonar. Perquè si ho hagués fet, davant de l'explicació de Igor sembla que hauria sigut més coherent que s'hagués quedat en silenci, de manera discreta, sense emetre cap judici. Guardar silenci, o dir només alguna cosa neutra, inexpressiva, com ara: "Ah, sí?"
En canvi, Yuri (pensa Igor) ha tingut molt interès en assenyalar que com fa les coses Igor no està bé. Fins i tot s'ha esforçat en subratllar-ho. I ho ha fet d'aquesta manera curiosa: afirmant que ell no és partidari de donar consells ni alliçonar
Després passen els dies. I més endavant Igor s'assabenta que el consell que li va donar a Nikita li va anar bé, ja que va contribuir, el consell, a què es pogués resoldre de manera prou satisfactòria allò que capficava a Nikita. I Igor se n'alegra.
D'altra banda, llavors Igor pensa que no tindria cap sentit que un dia li expliques a Yuri aquesta segona part. Bé, només en tindria si Igor tingués la pretensió d'alliçonar Yuri, però no és el cas. La motivació de Igor en aquesta història era només donar un cop de mà a Nikita, i un cop donat (que després fos efectiu, com va ser, és secundari, podria no haver-ho sigut), per a Igor el tema queda tancat. Perquè tal com li va dir a Yuri, cadascú és cadascú...
