Això va passar fa molt temps, durant la segona meitat del segle XIX, a Nizhni Nóvgorod. A alguns barris de la ciutat s'havien declarat brots de còlera, i entre els metges, científics i polítics no hi havia un consens sobre la causa d'aquells brots. Hi havia explicacions de tota mena.
Un dia, cinc germans, Borislav, Dimitri, Kolodka, Fyodor i Grygoriy, van quedar a una taverna per prendre vodka i fer petar la xerrada. Els cinc estaven de sort, vivien en barris lliures de brots de còlera. Com que aquells dies els brots era el principal tema de conversa a la ciutat, naturalment, ells també van parlar-ne. I va resultar que cada un tenia punts de vista poc o molt diferents, sobre l'origen dels brots i la millor manera de controlar-los.
Durant la conversa, Kolodka va dir que Ermolai Alekseev, el millor expert en malalties infeccioses de la ciutat, afirmava que la causa dels brots de còlera era la contaminació d'alguns pous que es feien servir per a subministrar aigua potable als barris.
Llavors Borislav va intervenir, i va dir que no tots els experts eren del mateix parer, i que fins i tot el mateix Ermolai Alekseev ara ja no deia el que deia abans, que havia canviat d'opinió.
Kolodka no va insistir, no va opinar més sobre el tema, va callar. Però l'endemà va anar a la Gran Hemeroteca General de la ciutat i va buscar, entre les notícies de les últimes setmanes, si Ermolai Alekseev havia dit algun dia el que Borislav deia que havia dit. Però no en va trobar cap rastre: al contrari, sempre que es recollien declaracions seves, o se'l citava, sempre mantenia el mateix punt de vista, sempre.
Llavors Kolodka va escriure una nota adreçada a Borislav, i un missatger la hi va portar. La nota deia això:
"Benvolgut Borislav. He buscat les declaracions que vas esmentar, i no n'he trobat cap rastre. Recordes on les vas llegir? Ja saps que aquest tema m'interessa molt, i m'agradaria poder llegir aquestes declaracions, per tal de veure exactament què deia Ermolai Alekseev."
Al cap d'unes hores, un altre missatger li va dur a Kolodka la resposta de Borislav:
"Benvolgut Kolodka. No recordo on ho vaig llegir i, a més, la veritat, és que d'aquest tema ja n'estic bastant tip, m'és igual el que digui o deixi de dir qui sigui."
Kolodka es va quedar desconcertat. Just el dia abans, Borislav havia rebatut (i de manera rotunda), el que ell havia dit sobre l'opinió d'Ermolai Alekseev. I ara li deia això altre, que ni sabia quina era la seva font d'informació, i que a sobre tot li era indiferent. Quines coses més rares, va pensar Kolodka.
No va respondre a Borislav. Però el que sí va fer va ser escriure notes per als altres tres germans, Dimitri, Fyodor i Grygoriy.
En les notes que els va enviar, els posava al corrent d'allò que li havia dit Borislav i del que ell havia investigat. Els deia que Borislav no recordava on ho havia llegit aquelles suposades declaracions d'Ermolai Alekseev, i també els deia que ell havia consultat de manera exhaustiva la Gran Hemeroteca General. Que havia repassat tot el publicat durant les últimes setmanes sobre el brot de còlera de la ciutat, i que no havia trobat cap indici d'allò que Borislav deia que havia dit Ermolai Alekseev. Al contrari: en totes les notícies, Ermolai Alekseev insistia en els pous d'aigua contaminada com a origen de l'epidèmia.
En les seves notes als altres germans, Kolodka també va afegir que, tenint en compte tot això, farien bé d'assegurar-se que l'aigua que fessin servir a casa seva tingués les garanties sanitàries adequades.
