A Oleqsandra Ivancova la preocupa que dues cosines seves s'hagin discutit a causa d'un tema de doblers (de rubles, caldria dir en aquest cas, per tal de ser més exactes).
Oleqsandra aprecia tant la Irina com la Natasha, les seves cosines. D'entrada, perquè són família seva (Oleqsandra té molt arrelats els sentiments familiars). I per tant, com que li provoca disgust el distanciament entre la Irina i la Natasha, ha fet alguna gestió amb la intenció d'afavorir la reconciliació. Però sense èxit, cap intervenció no ha donat cap fruit: la Irina i la Natasha segueixen distanciades, a causa d'aquest tema dels doblers. Sí, aquestes coses ja passen, que l'amor als doblers sovint és més gran que l'amor als propers...
Però mira com són les coses, que alhora també passa (sempre passen coses), que Oleqsandra, ella, resulta que està distanciada de la seva germana, la Larisa. Fa temps que gairebé no es diuen res. En aquest cas no per motius de doblers, sinó a causa d'uns altres desacords. Uns desacords que per a Oleqsandra encara són més importants que els doblers: què té dret a explicar la Larisa, dels seus pares (que òbviament són també els pares d'Oleqsandra)? En pot explicar el que vulgui? O hi ha coses que no és legítim que expliqui? Oleqsandra té clar, molt clar, que hi ha coses de la família que no és legítim que la Larisa les expliqui.
En canvi, la Larisa pensa: Qui estableix allò que és explicable i allò que no ho és? Només hi ha un criteri digne de respecte? Hi ha algun "Principi Suprem" que ho regula? La Larisa segueix pensant: encara que a Oleqsandra la incomodi, ¿per què ella no ha de poder explicar allò que, segons "el seu criteri", sí que ho és, explicable? I d'altra banda, igual o més important: encara que Oleqsandra no estigui d'acord amb el que fa la Larisa, per què s'ha d'enfadar? És a dir, tenir punts de vista diferents sobre el que es pot dir o no dir (i si és el cas dir-ho), és inevitable que hagi d'anar acompanyat del rebuig cap a l'altre, de la pèrdua de la relació amb l'altre?
A la Larisa l'entristeix la reacció d'Oleqsandra. I a Oleqsandra l'entristeix, i alhora indigna, l'actuació de la Larisa. I això és el que ha passat: que Oleqsandra, a causa de la seva indignació, s'ha distanciat de la Larisa. Però no al revés: la Larisa no s'ha distanciat d'ella, sinó que només ha constatat "com la germana es distanciava", que és diferent. La Larisa no ho ha escollit, s'hi ha trobat.
La Larisa pensa en tot això, en la preocupació d'Oleqsandra per la Irina i la Natash, junt amb aquesta altra actitud cap a ella. I l'actitud d'Oleqsandra l'entén, però alhora se li fa estranya, aquesta actitud (perquè tot es pot entendre, si tens la voluntat d'entendre, perquè una cosa és entendre i una altra compartir).
Bé, coses que passen a Rússia, que de vegades la gent potser es preocupa per un veí o familiar més o menys llunyà, i alhora potser no es preocupa del veí o familiar que té a l'altre costat del replà...
