"Ni tot es pot dir, ni tot es pot callar." Popov Konstantin
Nadenka Serkin té un secret que guarda ben amagat des que era una nena. Ha passat tant temps, tants anys, des d'aleshores... Nadenka Serkin el guarda tancat amb pany i clau i no en parla amb ningú. I no sap si no en parla per la vergonya que li fa, o pel que podria passar, si el secret deixes de ser un secret i esdevingués un fet conegut.
De vegades passa, que sentim una mena de vergonya estranya, ja que qui l'hauria de sentir hauria de ser una altra persona: aquella que una vegada ens va ferir. I llavors és com si aquella vergonya hagués quedat orfe, i com les vergonyes no poden viure orfes, no poden viure sense estar adherides a persones, la vergonya s'hagués acabat adherint a la persona equivocada.
La més vulnerable. Nadenka Serkin. Quina calamitat!
Nadenka Serkin calla, i els anys van passant. I potser un dia es morirà, sense haver dit res. I ningú no sabrà mai res d'aquest secret que durant tota la vida va guardar Nadenka Serkin. Ningú no sabrà mai res d'aquest secret tan secret.
