Un dia, mentre bevien vodka a una taverna i a fora nevava, Boris i Vladimir van recordar un episodi d'anys enrere en el qual hi vavien estat implicats els dos, a més d'Aliostxa, un amic comú.
Boris va explicar el que ell en recordava, i després ho va fer Vladimir. I van veure, amb sorpresa, que el record de l'un i de l'altre eren bastant diferents.
Boris li va dir a Vladimir que segurament era normal, que els records fossin poc o molt diferents, ja que havia passat molt de temps. I Vladimir va dir que sí, que era comprensible, perquè a més els records no són fotos fixes i inalterables d'uns fets, sinó imatges assimilades a través dels filtres subjectius de cadascú. I alhora són inestables, a causa del peculiar funcionament del cervell, que pot modificar de manera conscient un record.
Vladimir, a continuació, va afegir que, en aquell cas concret, resultava que ell, a més dels seus records, també tenia documentació que avalava la seva versió: les cartes que llavors s'havien escrit entre ells, de les quals en guardava tant les rebudes com còpies de les enviades. Unes cartes que contradeien el relat que llavors defensava Boris. I alhora va afegir que també guardava les cartes d'Aliostxa relacionades amb aquell episodi, i que el contingut d'aquelles cartes també avalaven el relat dels fets que ell, Vladimir, defensava.
Després d'aquelles explicacions de Vladimir, Boris es va quedar un moment parat, sense dir res. A continuació, de manera pausada, va dir que de tot allò feia molts anys, i que ell no en guardava cap carta, que aquest costum de guardar papers no el tenia. No es va plantejar la possibilitat d'avaluar si podia tenir algun sentit, que revisés el seu relat i el seu record sobre aquell episodi concret. El que va fer va ser desviar la conversa cap a altres temes.
Vladimir se'l va mirar sorprès. Però no va dir res, perquè va intuir que no seria de cap utilitat. I van seguir bevent gotets de vodka, parlant d'altres coses, fins que es van acabar l'ampolla. Llavors, cadascú amb les solapes dels seus gruixuts abrics alçades, amb els gorros ben calats i les mans a les butxaques, pels carrers nevats van tornar cap a les seves respectives cases.
