Aquests fets van passar a la Rússia Blanca, poc abans de la revolució bolxevic. Un dia, Iuri Iurievitx, un comerciant que gaudia d'una bona posició econòmica, va convidar a dinar els seus parents, a casa seva. Entre pares i fills de diferents matrimonis, eren molts. Quan van haver arribat tots, van seure a taula i, llavors, Evgeniya, una de les convidades, va dir que, tal com es feia sempre a casa dels avis, Konstantin i Yuliya Vladimirovitx, abans de començar beneiria la taula.
Després de dinar, Leonid, un altre dels parents convidats, en privat li va dir a Evgeniya que potser no era el més correcte, el que havia fet. Perquè encara que a casa dels avis, quan vivien, sempre es beneïa la taula, les famílies reunides aquell dia no totes conservaven el costum, perquè algunes havien deixat de ser creients (les idees revolucionàries i antireligioses bolxevics s'havien anat escampant de mica en mica per la societat russa). A més, era el cas, va afegir Leonid, que l'amfitrió, Iuri Iurievitx, era dels no creients. I tenint en compte que estaven a casa seva, aquella benedicció, sens dubte benintencionada, allí potser no tocava.
Evgeniya li va dir a Leonid que, abans de beneir la taula, ella havia dit això: "Si us sembla bé, beneiré la taula". I que ningú va fer cap comentari, de manera que va entendre que a tothom li semblava bé. Leonid li va contestar que era veritat, que ho havia dit, però que aquesta fórmula era una mica tramposa, una mica abusiva. Perquè potser a algú la benedicció no li semblava escaient, però alhora, potser no tenia ganes de dir-ho, per tal d'evitar el risc d'encetar, tal vegada, una controvèrsia incòmoda.
Y encara va afegir una última cosa, per tal de deixar més clar el seu punt de vista. Leonid va dir que hauria sigut diferent, si la trobada familiar hagués sigut a casa d'un dels parents que sí que eren creients. Ja que llavors, la iniciativa d'Evgeniya hauria pogut ser fins i tot un bonic detall de cara als amfitrions.
Evgeniya, tanmateix, va dir que ella ho veia d'una altra manera, que no trobava que hagués fet res incorrecte ni poc respectuós. I com que cadascú ja havia dit el que pensava, van deixar aquella conversa en aquell punt.
Un any després, en una altra convidada familiar organitzada un altre cop per Iuri Iurievitx, també a casa seva, Evgeniya va fer el mateix que la vegada anterior; va demanar silenci, va dir la mateixa frase prèvia de l'any anterior i, a continuació, va beneir la taula. Però aquesta vegada Leonid ja no li va fer cap comentari.
És clar, coses d'aquestes o semblants n'han passat tota la vida. Tant a la Rússia Blanca com a tot arreu. I de vegades encara segueix passant, malgrat el pas dels anys, de la revolució bolxevic, del posterior esfondrament absolut del projecte soviètic, de la puixança actual de la dictadura dels nous oligarques, i de tants i tants altres canvis de tota mena.
